Us presentem en aquest post una altra de les tècniques de dinamització de tallers de participació ciutadana que des d’EIDOS ens agrada poder-vos oferir: design thinking.

 

Què és?

Aquesta tècnica va començar a utilitzar-se als anys setanta a Estats Units, concretament a la Universitat d’Standford. El seu principi es basa en generar idees innovadores partint del coneixement i la comprensió de les necessitats reals dels usuaris.

El design thinking té en compte els següents valors:

  • Generació d’empatia: Cal entendre els problemes, desitjos i demandes dels usuaris implicats a la solució que es cerca, per tal d’assolir un resultat satisfactori.
  • Treball en equip: Dóna valor a la capacitat dels individus al aportar la seva singularitat.
  • Creació de prototips: Per tal de validar les idees abans d’integrar-les com a correctes, fet que permet identificar errades per solvantar-les abans d’assolir la solució que desitgem.

Des d’EIDOS desenvolupem tot el procés en un ambient relaxat que facilita la creativitat i l’aparició d’idees diverses, utilitzant tècniques visualment atractives. És una manera innovadora d’enfocar el treball, amb trajectòria al món empresarial i que comença a calar en l’àmbit de l’administració pública.

 

Quan la podríem utilitzar?

  • Per aprendre i explorar: entendre el problema, fer-nos preguntes, ..
  • Per fomentar la creativitat: generar idees ràpidament, buscar connexions, crear una visió personal, qüestionar preceptes de forma creativa, …
  • Prendre decisions i comunicar: organitzar la informació i compartir idees.
  • Generar entusiasme, participació i solucions compartides.

 

Què hem de tenir en compte?

Des d’EIDOS proposem una sèrie d’elements a tenir en compte en la seva posada en pràctica:

  • Material: eines que facilitin i promoguin la comunicació visual (retoladors, fulls de paper, post-its, càmera de fotos…), donat que una imatge pot evocar múltiples idees i interpretacions.
  • Equip: és interessant que sigui divers, per tal de poder aportar punts de vista, coneixements i experiències distintes, … amb una persona facilitadora que guiï el procés, i un número de persones estable que participi fins al final, tot i que es podran anar afegint persones dins del grup depenent de la fase en la que ens trobem.
  • Espai: disposar d’un espai de treball on desenvolupar les tècniques, és important tenir en compte que sigui ample i versàtil i a la vegada faci sentir còmode a les persones assistents per tal que pugui donar-se un bon clima de col·laboració.
  • Actitud: és bàsic potenciar la curiositat i la observació, sent capaços d’entendre a l’altre, perdent la por a equivocar-nos i veient l’error com una oportunitat d’aprenentatge.

 

Com fer-ho?

El design thinking es divideix en cinc etapes:

  1. EMPATITZAR. El punt de partida és la comprensió en profunditat, a través de l’empatia, de les necessitats dels usuaris implicats en la solució que estem desenvolupant, generant alternatives que tinguin en compte les seves realitats. Per tal de materialitzar els objectius que persegueix la fase inicial, es poden utilitzar diverses dinàmiques, a tall d’exemple mencionem algunes amb les que hem treballat:
    1. Mapa mental: L’objectiu principal és avaluar  la relació entre diverses variables sobre un tema central. És una eina que ajuda al desenvolupament d’un pensament i les possibles connexions amb d’altres. Afavoreix la fluïdesa d’idees al recolzar-se en suports visuals.
    2. Moodboard: Aquesta eina intenta millorar la comunicació quan existeixen conceptes complexos, a través de la selecció d’imatges per a expressar conceptes relacionats amb la possible solució.
    3. Matriu Foda/dafo: Serveix per fer una anàlisi i plantejar possibles estratègies, a partir de la situació actual.
    4. Dibuixar el problema: S’empra per definir a què ens enfrontem. Al desenvolupar un projecte es pot fer servir aquesta tècnica per definir què es necessita resoldre.
    5. Phillips 6/6: L’objectiu és arribar a consensos de forma grupal, i fomentar que totes les persones facin aportacions i participin en la presa de decisions.

 

  1. DEFINIR. La segona fase ha de servir per destriar part de la informació obtinguda a l’etapa anterior, prioritzant allò que ens aporta valor i permet assolir noves perspectives, identificant problemes i aportant idees clau per l’obtenció de resultats innovadors. Algunes de les tècniques que podem fer servir per aprofundir aquest propòsit són:
    1. Infografia: Utilitzada per resumir, comunicar i explicar, informació de manera visual i facilitar la seva comprensió per mitjà d’imatges i gràfics senzills.
    2. Dins/Fora: Es tracta d’una eina per facilitar la presa de decisions i arribar a consensos.
    3. Cartolines vermelles i verdes: És una tècnica emprada per gestionar opinions de grups grans.

 

  1. L’etapa següent anomenada d’ideació, té com a finalitat generar múltiples opcions. Hem d’estar oberts a diferents idees que puguin sorgir per estranyes que semblin, donat que de vegades les idees més originals han aparegut de pensaments poc convencionals. Algunes dinàmiques que podem posar en pràctica són:
    1. Lego® Serious Play®: Persegueix facilitar el pensament a través del joc, promovent la creativitat i la innovació, estimulant als participants a descobrir, aprendre, convidant a pensar, fent servir les mans. És una eina que permet fomentar el pensament creatiu i visibilitzar necessitats, creant un equip de treball compromès en el disseny d’una tasca en temps real.
    2. El meu torn: Aquesta metodologia serveix per estructurar les aportacions de cada persona dins d’un diàleg grupal, i fomentar que tothom pugui fer la seva aportació, per tal que això es doni es farà servir un objecte que s’anirà passant a tots els assistents fins que hagin donat la seva opinió.

 

  1. En aquesta fase les idees es tornen realitat per mitjà de la creació de maquetes palpables, que ens permetran visualitzar i acabar de millorar l’objecte, abans d’arribar al resultat final.

 

  1. I la darrera fase, que serveix per provar els prototips amb els usuaris implicats en la solució que estem desenvolupant. Aquesta última fase és vital perquè ens ajudarà a identificar millores i possibles errades a esmenar, fins que finalment s’aconsegueixi el resultat que estàvem cercant. Algunes de les tècniques que us podem proposar en aquesta última fase són:
    1. L’Avaluació d’idees en base a la seva viabilitat, novetat i valor: En aquest cas puntuarem cadascuna de les nostres idees d’1 a 10 fixant-nos en si és innovador, útil i factible, per tal de seleccionar les idees amb un major potencial.
    2. Avaluació de l’experiència: Pretén validar l’experiència de l’usuari respecte l’ús d’una determinada activitat.

A EIDOS utilitzem tècniques i metodologies de design thinking per facilitar la generació d’idees compartides,  d’una manera divertida, amena i creativa. Implementem aquesta tècnica per a obtenir idees innovadores, millorar processos, i definir models i plans de desenvolupament, centrant-nos en la persona i en l’empatia.

Pla d’acció d’Anoia Turisme: