La ciutadania avui no es conforma amb observar el què succeeix al seu entorn, necessita entendre, saber, opinar, aportar, decidir… És sota aquest rerefons de crisi del sistema polític i de sorgiment de nombrosos moviments socials, que prenen rellevància conceptes com el de l’Open Government. Ens trobem en un context de necessitats i expectatives ciutadanes no resoltes i de fracàs de les polítiques i el sistema polític tradicionals. La nostra, és una societat marcada per wicked problems, problemes als que l’administració pública no ha estat capaç de donar resposta i que, caracteritzats per la seva complexitat, necessiten d’un abordatge innovador. Essent la innovació la pedra angular, difícilment pot donar una resposta, com la que plantegem, una administració garantista i poc flexible.
El concepte Govern Obert es troba íntimament lligat a les pressions ciutadanes cap a una democràcia oberta en la que s’estableixen mecanismes de transparència i, espais de participació i col·laboració aprofitant les oportunitats que ens ofereixen les TIC.
El govern obert és, doncs, una evolució de l’actual sistema de govern cap a un model en què la ciutadana pren (o recupera) un paper central.
És necessari retornar aquest paper central a la ciutadania si entenem que la societat civil som tots: Ciutadania, organitzacions socials, empresa privada, professionals i, Administració. I que és aquesta societat civil on és possible trobar el major potencial innovador, l’energia i el coneixement.
No es tracta únicament d’una transformació de l’administració pública, és també un canvi de paradigma en la relació entre l’administració pública, la ciutadania, i els representants polítics. Així, no només es transforma substancialment el sector públic, sinó que també ho fa el vincle amb la ciutadania que s’orienta cap a la bidireccionalitat.
Col·locar en el centre del sistema polític els pilars del govern obert (transparència, participació i col·laboració) implica dotar els representants polítics, la ciutadania i els professionals de l’administració pública, de papers notablement diferents. I si els papers canvien, també ho fan el procés polític, l’administració, la democràcia i la societat.
