Compartim amb vosaltres una altra de les tècniques de dinamització de tallers de participació ciutadana que des d’EIDOS amb la que ens agrada especialment treballar: world cafè.
Què és?
Aquest mètode va ser ideat per un petit grup de líders acadèmics i d’empresarials, amb la intenció d’afavorir la creació de xarxes
relacionals dins de contextos diversos, incentivant el diàleg col·laboratiu envers assumptes variats, amb la finalitat de satisfer uns objectius diferents.
La intenció és crear un ambient semblant a les converses de cafè, i cercar alternatives de manera col·lectiva i compartir aprenentatges per mitjà de la barreja de perspectives.
Com deia William Greider, “crear un futur positiu comença amb la conversa humana. La inversió més simple i més poderosa que qualsevol membre d’una comunitat o organització pot fer per la renovació, és començar a conversar amb altra gent com si les respostes importessin”.
Quan la podríem utilitzar?
- Quan ens interessi crear xarxes informals de conversa i aprenentatge social, que afavoreixin la comunicació i l’intercanvi d’experiències.
- Quan hàgim d’explorar la situació sobre un tema o formular solucions, i treballem amb un ampli nombre de persones.
- Quan vulguem generar idees, acords i camins d’acció creatius i innovadors.
- Quan vulguem crear un ambient acollidor.
Què hem de tenir en compte?
Des d’EIDOS creiem que per a la preparació de la sessió cal:
- Aclarir el procés i clarificar el propòsit: realitzant preguntes com “Com podem crear noves possibilitats de futur sobre allò que ens preocupa?”. La diversitat d’un grup importa, perquè els punts de vista diferents produeixen contribucions més enriquidores.
- Crear un espai adient: Pensant formes per assolir un espai càlid que convidi, on les persones que hi són se sentin còmodes segures i lliures, per ser elles mateixes. L’ús de petites taules facilita que es pugui establir una connexió més personal i propera.
- Explorar preguntes significatives: enfocant l’atenció grupal en qüestions que siguin pertinents per als assistents, fet que propiciarà que se sentin atrets i vulguin col·laborar.
- Garantir la diversitat dels participants: per considerar les diferents visions sobre el tema i obtenir solucions polièdriques.
Com fer-ho?
Podríem estructurar la tècnica de la següent manera:
- Es formen petits grups al voltant de taules, i es crea un ambient com de cafè que propicia la conversa.
- S’estableixen rondes de diàleg.
- Es formulen preguntes que afavoreixin el diàleg interpersonal sobre temes importants per als participants.
- S’anima als assistents a anotar les idees claus que sorgeixin.
- Es designa un amfitrió o una amfitriona que haurà de quedar-se a la mateixa taula donant la benvinguda als participants provinents d’altres taules.
- Al permetre el moviment de persones durant diverses rondes de conversa es propicia que les idees, temes i preguntes es comencin a vincular interconnectant-se entre si.
- Finalment, s’inicia una ronda grupal on es posen en comú descobriments i idees sorgides en les diferents taules, potenciant que coneixement i l’intercanvi col·lectiu.
A EIDOS utilitzem aquesta tècnica per facilitar el debat entre un gran nombre de persones, creant un ambient acollidor que permeti la vinculació d’idees; és a dir, generar solucions adients a partir de la pol·linització de les aportacions que sorgeixen a cada taula, afavorint així la intel·ligència col·lectiva. Ens permet no només analitzar el punt de partida, sinó compartir objectius i grans línies d’acció.
Model de centres cívics del Prat de Llobregat:
